L’arquitectura de continguts web consisteix a organitzar, estructurar i jerarquitzar la informació dins d’un lloc web o aplicació digital. El seu objectiu principal és que els usuaris trobin fàcilment el que busquen i que la navegació sigui fluida i intuïtiva.
A la pràctica, l’arquitectura de continguts web consisteix, a grans trets, a definir els blocs de contingut, jerarquitzar la informació, dissenyar la navegació, pensar en l’experiència de l’usuari (UX) i en l’optimització per als cercadors (és a dir, el SEO).
Diguem que és com el mapa o esquelet d’un projecte digital. Igual que en la construcció d’una casa no es comença per decorar les parets sense haver definit abans la distribució de les habitacions, en una web tampoc convé dissenyar sense tenir clar com s’organitzarà la informació. Per això, la implementació de l’arquitectura de continguts és un dels primers elements a tenir en compte en el desenvolupament d’un negoci digital.
Si et trobes en aquesta fase, en aquest article t’expliquem com dur a terme l’arquitectura de continguts web segons si has de desenvolupar un e-commerce, una pàgina o una aplicació, ja que el procés és diferent. I també t’expliquem una de les eines més interessants per poder desenvolupar aquesta feina molt millor.
Com plantejar l’arquitectura de continguts?
Arquitectura de continguts en una pàgina web
En el cas d’una pàgina web corporativa, institucional o d’una marca personal, l’arquitectura de continguts s’ha de centrar a transmetre amb claredat qui som, què fem i com podem ajudar l’usuari. Per això, el primer pas és definir els apartats principals del menú de navegació, que solen incloure seccions com “Inici, Qui som, Serveis i/o Contacte”.
A partir d’aquests blocs, es creen els subapartats que aprofundeixen en cada tema. Per exemple, dins de “Serveis” es poden detallar els diferents àmbits d’actuació. A més, en cada pàgina s’han de planificar els continguts específics, tenint en compte el seu objectiu: informar, generar confiança, captar un lead o facilitar el contacte.
Més enllà d’aquesta estructura bàsica, també cal considerar la localització d’una sèrie d’elements complementaris que, encara que no formin part del menú principal, són indispensables per a qualsevol pàgina web professional:
- Textos legals (avís legal, política de privacitat, política de cookies…).
- Canvi d’idioma, en el cas de webs multilingües. El qual és un dels factors clau en un projecte digital i que més se solen passar per alt.
- Enllaços a xarxes socials, per reforçar la presència digital de la marca.
- Subscripció a una newsletter o un altre mecanisme de captació de leads.
El conjunt d’apartats, subapartats i elements addicionals conformen el que es coneix com a mapa web, una representació (normalment en forma d’esquema) que facilita la visió global de l’estructura i serveix de guia per a dissenyadors, desenvolupadors i responsables de continguts.
En resum, en una pàgina web l’arquitectura de continguts ha d’estar pensada perquè l’usuari trobi la informació clau de manera senzilla i ordenada, alhora que la marca projecta una imatge professional i coherent.
Arquitectura de continguts en un e-commerce
En un e-commerce, l’arquitectura de continguts web va molt més enllà de mostrar informació corporativa. Ha d’estar orientada a facilitar la compra ràpida, senzilla i segura. Per això, el procés de definició del mapa web se centra en tres pilars fonamentals:
- Catàleg de productes. Cal establir les categories i subcategories que permetin organitzar l’inventari de manera lògica. A més, la missió és garantir que l’usuari pugui arribar a qualsevol producte en pocs clics, utilitzant filtres, cercadors interns i rutes clares de navegació.
- Procés de compra (checkout). Aquí es tracta de dissenyar cada pas de la compra, com la cistella, la introducció de dades del comprador, l’adreça d’enviament, la selecció de forma de pagament i la confirmació. És clau optimitzar el flux per reduir friccions i minimitzar l’abandonament del carret.
- Àrea privada de l’usuari. És el que s’anomena registre o identificació de clients. Cal pensar en com seran funcionalitats com la consulta de l’historial de comandes, la descàrrega de factures, la gestió de dades personals i l’administració d’adreces d’enviament.
A més, s’han de contemplar altres seccions i funcionalitats accessòries, com els textos legals específics del comerç electrònic (condicions de contractació, política de devolució, etc.), la integració amb eines de màrqueting (newsletters, programes de fidelització…) i enllaços a xarxes socials.
En definitiva, en un e-commerce l’arquitectura de continguts ha d’equilibrar claredat en la presentació del catàleg, eficiència en el procés de compra i confiança en la gestió de dades i comandes.
Arquitectura de continguts en una app
En el cas d’una aplicació mòbil, l’arquitectura de continguts web s’organitza de manera diferent. Aquí, el fonamental no és tant mostrar informació, sinó estructurar els processos i funcionalitats que els usuaris podran realitzar de manera ràpida i intuïtiva.
Això implica enumerar i agrupar les funcionalitats principals en apartats fàcilment identificables, com per exemple:
- Registre i inici de sessió.
- Panell d’usuari amb accés ràpid a les funcions més utilitzades.
- Processos específics de l’app (reserva de serveis, compra d’entrades, seguiment de comandes, gestió de comptes, etc.).
- Apartats de suport, com ajuda, contacte, preguntes freqüents, polítiques legals.
En les apps, també cal tenir en compte que la interfície ha d’estar pensada per a pantalles tàctils i gestos; que la navegació és convenient que estigui simplificada, amb menús inferiors, pestanyes o icones clares; i que l’organització de continguts és convenient que es faci en mòduls fàcils de consumir, evitant estructures massa profundes.
El mapa de l’app no es representa com un arbre jeràrquic tan clàssic com en una web o en un e-commerce, sinó com un esquema de pantalles i fluxos de navegació, mostrant les connexions entre cada funcionalitat. Això es coneix com a user flow o mapa de navegació, i facilita la feina de l’equip de disseny i desenvolupament, que necessita visualitzar com es mourà l’usuari dins de l’aplicació.
Els wireframes: una eina clau en l’arquitectura de continguts web
Un cop definit el mapa web i l’organització d’apartats, arriba el moment de visualitzar com es traduirà aquesta estructura en pantalles reals. Per això, els wireframes es converteixen en una eina fonamental dins del procés d’arquitectura de continguts.
Els wireframes són esquemes visuals que representen la distribució dels elements d’una web, e-commerce o app. En aquests esquemes, més que en el color, les imatges o el disseny gràfic, es posa el focus en mostrar quins continguts estaran presents i en quin lloc s’ubicaran.
Desenvolupar wireframes permet tenir una claredat en l’estructura i que els equips es puguin comunicar i entendre millor. A més, amb ells es poden detectar de manera primerenca possibles problemes d’arquitectura. Eines com Figma, Miro o Canva permeten treballar de manera col·laborativa en el desenvolupament de wireframes, així que te les recomanem molt.
Per aconseguir un millor plantejament de l’arquitectura dels teus continguts web, et recomanem que et passis també pel nostre article sobre com la Intel·ligència Artificial pot millorar l’experiència d’usuari. Tot el que t’expliquem en ell, et serà molt útil per millorar aquesta fase del teu projecte. Però si el que necessites és que algú s’encarregui d’això per tu o que t’ajudi en el procés, a Pukkas comptem amb el nostre propi equip de disseny i tech. T’animem a sol·licitar una consultoria d’arquitectura web perquè t’ajudem a estructurar el teu entorn segons les teves necessitats i les del teu públic objectiu.
