Tendències

Llei d’IA 2026: què heu de revisar la vostra empresa des del 2 d’agost

La pregunta ja no és si la teva empresa utilitza Intel·ligència Artificial.

Probablement la utilitza.

Pot estar en un chatbot d’atenció al client, a Microsoft Copilot, en una campanya de màrqueting, en una
eina de selecció de personal, al CRM o fins i tot en funcionalitats de programari que l’equip utilitza sense
considerar-les específicament “IA”.

La pregunta rellevant des del 2 d’agost del 2026 és una altra:

Per què utilitzem IA, quin paper tenim en cada cas i quines obligacions pot generar aquest ús?

El Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial -Reglament (UE) 2024/1689, conegut com a AI Act- s’aplica amb caràcter general des d’aquesta data, encara que diverses de les seves obligacions van començar abans i d’altres s’aplicaran més endavant.
A més, el calendari original va canviar el juliol del 2026 amb l’aprovació del Reglament (UE) 2026/1744.

Per això, abans d’actuar a partir d’un article o checklist antic, cal comprovar que segueixi vigent.

Abans de començar: no hi ha una única obligació per “usar IA”

Un dels errors més fàcils de cometre és pensar que l’AI Act divideix les empreses entre les que utilitzen Intel·ligència Artificial i les que no.

No funciona així.

Les obligacions depenen, entre altres factors, de:

  • quin sistema dIA sutilitza.
  • per què s’utilitza.
  • a qui pot afectar.
  • si lempresa desenvolupa, comercialitza o simplement utilitza el sistema.
  • i quin paper ocupa dins de la cadena de valor.

Això fa que dues empreses que utilitzen exactament el mateix model de IA puguin tenir situacions
diferents.
Una empresa que utilitza ChatGPT per preparar un primer esborrany d’una newsletter no és a la mateixa
situació que una altra que incorpora IA per filtrar automàticament candidats en un procés de selecció.
I cap de les dues no està necessàriament en la mateixa situació que una companyia que desenvolupa un producte propi basat en IA i el comercialitza.

Què canvia realment des del 2 d’agost del 2026

L’AI Act va entrar en vigor l’agost del 2024, però la seva aplicació s’ha desplegat progressivament.
Les prohibicions inicials i les disposicions d’alfabetització a IA es van començar a aplicar el 2 de febrer de
2025. Les regles de governança i determinades obligacions sobre models d’IA d’ús general s’apliquen
des del 2 d’agost del 2025.
Des del 2 d’agost del 2026, el Reglament és aplicable amb caràcter general i també són aplicables les
obligacions de transparència de larticle 50.
El calendari per a determinats sistemes d’alt risc, però, es va modificar el juliol del 2026:

Data

Què convé tenir al radar

2 de febrer de 2025

Aplicació de les primeres
pràctiques prohibides i obligacions
d’alfabetització a IA

2 d’agost del 2025

Governança i obligacions
aplicables a determinats
models d’IA d’ús general

2 d’agost del 2026

Aplicació general del Reglament
i obligacions de transparència
de l’article 50

2 de desembre de 2027

Principals requisits per
sistemes d’alt risc de l’Annex
III

2 d’agost del 2028

Principals requisits per
determinats sistemes d’alt
risc vinculats a productes
regulats de l’Annex I

Per a una empresa, per tant, la prioritat no hauria de ser intentar “complir la IA” de forma genèrica.
Hauria de ser identificar-ne els casos d’ús i determinar quina situació correspon a cadascú.

Tinc un chatbot amb IA a la meva web: he d’avisar?

Aquest és un dels casos que convé revisar des de ja.
L’article 50 estableix que els proveïdors de sistemes d’IA dissenyats per interactuar directament amb persones han de garantir que aquestes siguin informades que estan interactuant amb una IA, llevat que sigui evident pel context.
La Comissió Europea ha concretat, a més, que la informació ha d’aparèixer des de l’inici de la primera interacció i de manera clara i distingible.
A la pràctica, si algú pot entrar a la teva web i mantenir una conversa amb un assistent, no hauria de necessitar diversos missatges per descobrir que a l’altra banda no hi ha una persona.
Un missatge senzill pot ser suficient:
«Hola, sóc l’assistent virtual de…»
No cal transformar el chatbot en un avís legal.
Cal que l’experiència sigui transparent.

Què passa si el xatbot és un proveïdor extern?

Aquí apareix una distinció important.
L’obligació de l’article 50.1 recau específicament sobre el proveïdor del sistema. Això no vol dir que una empresa que incorpora una solució de tercers s’hagi d’oblidar de l’assumpte.

Si integres un chatbot a la teva web, hauries de comprovar com a mínim:

  • qui és jurídicament el proveïdor del sistema.
  • quines obligacions assumeix.
  • com s’ha implementat la informació a l’usuari.
  • si la configuració o personalització realitzada modifica el paper de la teva empresa.
  • i si l’experiència final continua sent transparent.

Comprar tecnologia a un tercer no elimina la necessitat d’entendre què s’ha instal·lat als teus propis canals digitals.

Tot el contingut generat amb IA ha de portar una etiqueta?

No.
I aquesta és probablement una de les idees que més convé aclarir.

Utilitzar ChatGPT per cercar enfocaments per a una campanya, preparar un esborrany, resumir documentació o millorar el títol d’una newsletter no implica que totes aquestes peces s’hagin de publicar automàticament amb una etiqueta visible de “generat per IA”.

L’article 50 preveu obligacions diferents depenent del contingut i del paper que ocupi cada organització.

Una cosa és el marcat tècnic i una altra avisar públicament

Els proveïdors de sistemes que generen contingut sintètic —text, imatge, àudio o vídeo— han de garantir, amb les condicions i excepcions previstes a la normativa, que els seus resultats incorporin un marcatge llegible per màquina que permeti detectar-ne l’origen artificial.

És una obligació adreçada al proveïdor de la tecnologia.

Una altra qüestió diferent és quan una empresa que utilitza aquesta tecnologia ha d’informar públicament que un contingut ha estat generat o manipulat mitjançant IA.

Aquí hi ha dos casos especialment rellevants.

Deepfakes: quan allò artificial pot semblar autèntic

Si una empresa fa servir un sistema d’IA per generar o manipular imatges, àudio o vídeo que constitueixin una ultrasuplantació o deepfake, el responsable del desplegament té obligacions de transparència específiques.

Pensem en exemples com:

  • una persona que aparentment recomana un producte encara que mai no hagi gravat aquest vídeo.
  • una veu sintètica imitant una persona real.
  • una escena manipulada que sembla documentar un esdeveniment autèntic.
  • determinats continguts audiovisuals capaços de confondre’s raonablement amb material real.
En aquests casos no ens hauríem de plantejar únicament:
“Podem produir aquesta creativitat amb IA?”
També:
“Com hem de presentar aquest contingut per no induir a error?”
Per a màrqueting, publicitat, comunicació corporativa i social mitjana, aquesta revisió s’hauria d’integrar progressivament dins del propi workflow creatiu.

I un article o text escrit amb ChatGPT?

Tampoc no hi ha una obligació general d’etiquetar qualsevol text en l’elaboració del qual hagi intervingut una IA.

L’article 50 estableix una obligació específica per a determinats textos generats o manipulats mitjançant IA que es publiquin amb la finalitat d’informar el públic sobre assumptes d’interès públic.

Però contempla una excepció important quan el contingut ha passat per revisió humana o control editorial i una persona física o jurídica assumeix la responsabilitat editorial del que s’ha publicat. Això té una implicació empresarial força més interessant que col·locar una etiqueta.

Utilitzar IA per produir contingut no elimina la necessitat de tenir un responsable del contingut.
Podeu utilitzar-la per investigar, resumir, estructurar, traduir o generar un primer esborrany.

El que no convé externalitzar a l’eina és la responsabilitat sobre allò que finalment publica l’empresa.

El meu equip utilitza ChatGPT, Copilot o Gemini: també tinc obligacions?

El fet de no desenvolupar Intel·ligència Artificial no vol dir que l’AI Act sigui irrellevant per a la teva organització.
Des del febrer del 2025 hi ha obligacions relacionades amb l’alfabetització en Intel·ligència Artificial.
A més, el Reglament (UE) 2026/1744 va modificar el juliol del 2026 la redacció d’aquest requisit.
Actualment, proveïdors i responsables del desplegament han d’adoptar mesures per donar suport al desenvolupament de l’alfabetització en IA de les persones que utilitzen o operen aquests sistemes en nom seu, tenint en compte els seus coneixements, experiència, formació i el context en què s’utilitza la tecnologia.
La norma aclareix expressament que això no obliga a garantir un nivell concret de coneixements per a cada empleat.
Per a una empresa, una manera raonable d’abordar aquesta qüestió pot ser treballar sobre decisions molt pràctiques:
  1. Quines eines estan autoritzades?
  2. Quina informació corporativa o de clients s’hi pot introduir?
  3. Qui ha de revisar un resultat abans de fer-lo servir?
  4. Es pot fer servir una IA per generar codi que arribi directament a producció?
  5. Què fem si el sistema inventa informació?
  6. Com gestionem documents confidencials?
  7. Quins usos requereixen aprovació prèvia?
  8. Qui respon del resultat final?
Una política interna dús de IA pot ser una bona eina per ordenar aquestes decisions.
Però lobjectiu no hauria de ser tenir un PDF desat en una carpeta.
Hauria de ser aconseguir que les persones sàpiguen utilitzar les eines de forma coherent amb el risc real de
la seva feina.

Atenció: algunes pràctiques no són “alt risc”. Estan prohibides

Hi ha una altra distinció important.
Quan es parla de l’AI Act sol concentrar-se tota l’atenció en els sistemes d’alt risc. No obstant això, hi ha usos que el Reglament directament prohibeix.
Per exemple, tret de determinades excepcions relacionades amb motius mèdics o de seguretat, està prohibit utilitzar sistemes d’IA per inferir emocions de persones en llocs de treball o centres educatius.
També hi ha prohibicions específiques relacionades amb determinats sistemes de categorització biomètrica utilitzats per deduir característiques especialment sensibles d’una persona.
  • Per què importa aquesta distinció?
  • Perquè davant d’un sistema prohibit la solució no consisteix a afegir un avís de transparència ni a esperar el 2027.
  • La primera pregunta d‟un inventari d‟IA hauria de ser sempre:
    1. Tenim algun ús que pugui estar prohibit?
    2. I només després passar a la resta de nivells de risc.

Utilitzem IA per seleccionar candidats: què passa?

Els sistemes destinats a determinats usos en ocupació i gestió de treballadors apareixen entre els casos que preveu l’Annex III del Reglament.
Això inclou sistemes destinats a analitzar i filtrar sol·licituds de feina o avaluar candidats, entre d’altres usos.
El calendari d‟aquestes obligacions ha canviat. Després de la modificació aprovada el juliol de 2026, les principals obligacions del capítol III per als sistemes classificats com a risc d’alt d’acord amb l’annex III s’aplicaran des del 2 de desembre de 2027.
Això no vol dir que una empresa que ja utilitza una solució d’aquest tipus l’hagi d’ignorar fins al desembre del 2027.
Significa que hi ha temps per respondre correctament a preguntes com:
  • Sabem quina eina s’està fent servir?
  • Sabem quina funció fa exactament?
  • Qui n’és el proveïdor?
  • Intervé realment en una decisió sobre persones?
  • Quines dades utilitza?
  • Quina supervisió humana hi ha?
  • Estem davant d’un sistema d’alt risc segons el Reglament o hi ha alguna excepció aplicable?
  • Com més gran és la repercussió d’un sistema sobre una persona, menys sentit té deixar l’anàlisi per a la setmana anterior que comenci a aplicar-se una obligació.

És el mateix utilitzar IA que desenvolupar una solució amb IA?

No.
Aquesta probablement és una de les qüestions més importants per a empreses que estan incorporant IA a un producte o servei propi.
No tiene las mismas responsabilidades una compañía que utiliza una herramienta de IA proporcionada por un tercero que una empresa que introduce un sistema de IA en el mercado bajo determinadas condiciones.
I hi ha molts escenaris intermedis.
Per exemple, pots desenvolupar una plataforma pròpia i integrar-hi un model proporcionat per un tercer. O utilitzar una API per crear un assistent l’experiència del qual, lògica, dades i interfície controles tu.
En projectes així, la conversa sobre regulació no hauria d’aparèixer quan el desenvolupament s’ha acabat.
Hauria de formar part de les decisions inicials del producte, igual que la privadesa, la seguretat, l’accessibilitat, l’analítica o l’experiència d’usuari.
Perquè corregir una arquitectura, un flux de dades o una interfície al final sol ser més complicat que dissenyar correctament des del principi.

Sis situacions habituals que una empresa hauria de revisar

1. Utilitzem IA per redactar fitxes de producte

No hi ha una obligació general d’afegir un avís visible a cada fitxa perquè hi hagi intervingut una eina d’IA.
L’empresa continua sent responsable de revisar allò que publica: característiques de producte, condicions comercials, afirmacions publicitàries o qualsevol altra informació.

2. Tenim un chatbot a l’eCommerce

Revisa qui n’és el proveïdor, quin paper té la teva empresa i que l’experiència permeti saber des de l’inici que s’està interactuant amb una IA quan correspongui.

3. Generem imatges per a campanyes

No totes les imatges generades mitjançant IA requereixen el mateix tractament.
Cal diferenciar una il·lustració sintètica d’un contingut que pugui constituir un deepfake i fer creure que una persona o un esdeveniment autèntic va existir de la manera representada.

4. Creem vídeos o veus de persones reals amb IA

Aquest escenari requereix una atenció especial.
Si el resultat constitueix una ultrasuplantació en el sentit del Reglament, entren en joc les obligacions de transparència corresponents.
A més de l’AI Act poden existir altres qüestions relacionades amb drets d’imatge, propietat intel·lectual, protecció de dades o publicitat que caldrà analitzar per separat.

5. Els empleats utilitzen eines de IA generativa diàriament

Inventaria eines i usos, defineix regles internes i adapta l’alfabetització a IA al nivell de risc de cada equip.
Màrqueting i desenvolupament no necessiten necessàriament la mateixa formació, perquè tampoc utilitzen la IA pel mateix.

6. Utilitzem IA en selecció o gestió de persones

Fes-ne una revisió específica.
Determinats usos en contractació, avaluació de candidats i gestió de treballadors poden quedar dins dels sistemes d’alt risc de l’Annex III.

Checklist: què hauria de saber avui l’adreça d’una empresa

No cal començar llegint 144 pàgines de normativa.

Cal disposar de respostes.

Inventari

  • Sabem quines eines i funcionalitats d’IA realment utilitza l’organització?
  • Incloem també IA incorporada dins de CRM, ERP, eines de màrqueting, RR. HH. o programari SaaS?

Finalitat

  • Per què es fa servir cada eina?
  • Genera contingut, recomana, classifica, prediu o pren part en una decisió?

Persones afectades

  • Interactua amb clients?
  • Afecta candidats o empleats?
  • Intervé en decisions rellevants sobre persones?

Rol de l’empresa

  • Som usuaris duna eina externa?
  • Integram un sistema de tercers en un producte propi?
  • El desenvolupem o comercialitzem?

Transparència

  • Tenim chatbots o altres sistemes interactius?
  • Publiquem deepfakes?
  • Generem determinats textos sobre temes d’interès públic?

Usos prohibits

  • Hi ha alguna aplicació que es pugui trobar entre les pràctiques prohibides de l’article 5?

Equip

  • Les persones que utilitzen IA coneixen les principals capacitats, limitacions i riscos?

Proveïdors

  • Sabem qui proporciona cada sistema i quines obligacions assumeix?

Nous projectes

  • S’està analitzant la regulació durant el disseny o apareixerà quan el producte ja estigui desenvolupat?

Si adreça no pot respondre a diverses d’aquestes preguntes, hi ha un problema anterior al compliment
normatiu: l’empresa no té prou visibilitat sobre com utilitza IA.

I aquest problema també afecta seguretat, dades, eficiència i control intern.

Què passa si una empresa incompleix l’AI Act?

El Reglament preveu diferents nivells màxims de sanció segons tipus d’incompliment.

L’incompliment de determinades obligacions -entre les quals les obligacions de transparència de l’article 50- pot estar subjecte a multes administratives de fins a 15 milions d’euros o el 3% del volum de negoci
mundial anual de l’exercici anterior, segons les regles previstes per a cada tipus d’empresa.

Per a les pimes, el Reglament estableix que s’apliqui com a màxim el menor dels imports corresponents.

Les infraccions vinculades a pràctiques prohibides poden tenir límits superiors.
Són màxims reguladors, no multes automàtiques: la imposició i la quantia han de valorar les circumstàncies concretes i respectar criteris de proporcionalitat.

Però reduir tota la conversa a “quant em poden multar?” seria quedar-se a la superfície.

Una organització que no sap què IA utilitza tampoc no sap amb precisió quina informació envia a proveïdors, quines decisions està automatitzant, quins riscos està introduint o quina experiència està oferint a clients i empleats.

L’inventari que exigeix ​​una bona governança d’IA també pot servir per prendre decisions tecnològiques millors.

La Llei d’IA no vol dir deixar de fer servir Intel·ligència Artificial

L’AI Act no converteix la IA en una tecnologia que les empreses hagin d’evitar.
Obliga a introduir més criteri en la manera dutilitzar-la.

En molts casos, el primer pas no serà crear un enorme programa de compliance.

Serà molt més bàsic:
saber què IA fem servir, per què la fem servir, qui és responsable i quin impacte pot tenir.

A partir d’aquí es pot decidir què necessita cada cas: transparència, formació, revisió tècnica, canvis en el producte, anàlisi jurídica específica o preparació per a futures obligacions.

Per a les empreses que estan desenvolupant una web, eCommerce, aplicació o producte digital amb Intel·ligència Artificial, hi ha una conseqüència especialment útil:

la IA ja no s’hauria d’afegir com una funcionalitat aïllada.

S’ha de dissenyar tenint en compte des del principi com interactua amb usuaris, dades, processos interns i
decisions.

A Pukkas treballem en el disseny i desenvolupament de solucions digitals i en la integració de funcionalitats basades en Intel·ligència Artificial.

Si esteu plantejant incorporar IA a una web, eCommerce, aplicació o procés digital, us podem ajudar a aterrar-la a la part tecnològica i d’experiència d’usuari, coordinant des del disseny els requisits que defineixi el vostre equip jurídic o de compliance.

Perquè la pregunta no és només:
“On podem utilitzar Intel·ligència Artificial?”

També convé respondre:
“Com volem utilitzar-la dins del nostre negoci?”

Preguntes freqüents sobre l’AI Act per a empreses

La Llei d’IA afecta totes les empreses?

No de la mateixa manera. Les obligacions depenen del sistema utilitzat, la seva finalitat, el paper que exerceixi la
organització i riscos associats al cas d’ús.

He d’indicar que un text ha estat escrit amb ChatGPT?

No hi ha una obligació general d’etiquetar qualsevol text en l’elaboració del qual hagi participat ChatGPT o una altra
eina dIA. Hi ha obligacions específiques per a determinats continguts, entre ells alguns textos
destinats a informar sobre assumptes d’interès públic, amb les excepcions previstes quan hi ha revisió
humana o control editorial i responsabilitat sobre la publicació.

He d’avisar que la meva web utilitza un chatbot amb IA?

L’article 50 obliga el proveïdor d’un sistema dissenyat per interactuar directament amb persones a garantir
que sàpiguen que estan interactuant amb una IA, excepte quan resulti evident pel context. Si utilitzes una
solució de tercers, convé revisar tant el paper de cada organització com la implementació final.

He d’etiquetar totes les imatges creades amb IA?

No hi ha una obligació visible genèrica per a qualsevol imatge generada mitjançant IA. Cal diferenciar les
obligacions tècniques que corresponen a proveïdors de sistemes generatius de les obligacions del
responsable del desplegament quan, per exemple, publica continguts que constitueixen deepfakes.

Què hauria de fer primer si la meva empresa fa servir IA?

Crear un inventari real d’eines i de casos d’ús. Abans de determinar quines obligacions hi ha, necessites
saber quins sistemes utilitza l’organització, per què, qui els controla i quines persones poden afectar.

Les obligacions per a sistemes d’IA d’alt risc ja s’apliquen?

No totes. Després de la modificació de juliol de 2026, les principals obligacions corresponents als sistemes de
alt risc de l’Annex III s’aplicaran des del 2 de desembre de 2027. Per a determinats sistemes vinculats a
productes regulats de l’Annex I, la data és el 2 d’agost del 2028.

Contingut actualitzat al setembre de 2026.

Aquest article té caràcter informatiu i divulgatiu. No constitueix assessorament jurídic ni substitueix l’anàlisi
específic que pugui requerir cada organització.